Gòtic

El gòtic, un estil urbà

L'expansió del comerç i de la vida urbana a partir del segle XIII va provocar un
canvi important en la sensibilitat artística. El romànic, estil rural i al servei de la
religió, donava pas a un art nou, el gòtic. El nou estil era el reflex d'una societat
dinàmica i d'una nova classe social, la burgesia, que tenia una nova manera
d'entendre l'espiritualitat. L'art gòtic es va desenvolupar a tot l'Occident europeu
entre els segles XIII i XV i, en alguns llocs, fins i tot durant bona part del segle XVI.

Santa Maria de la Huerta

L’arquitectura gòtica

El pas de l'arquitectura romànica a l'arquitectura gòtica no es va produir de sobte.
Al llarg del segle XII un orde monàstic nou, el Cister, va impulsar la construcció de
nous monestirs arreu d’Europa que es caracteritzaven per l’ús de noves solucions
arquitectòniques com la volta apuntada o ogival, que van ser adoptades per l'art
gòtic. L'art del Cister és un estil de transició al gòtic.

Les catedrals gòtiques tenien els elements característics següents:

• Augment de l'altura dels edificis per mitjà de la volta ogival o de creueria i

dels arcs ogivals o apuntats, que transmetien el pes de la coberta als pilars

reforçats amb contraforts i als arcbotants exteriors.

• Abundància d'elements decoratius en forma de punxa, com els pinacles,

que donen una sensació d'elevació.

• Plantes de creu llatina de tres o cinc naus.
• Les naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori.
• Damunt el creuer sol haver-hi una torre coronada per una agulla de gran altura.
• Lluminositat, obtinguda gràcies a l'alliberament del pes en els murs. Això permet

obrir finestrals i rosasses decorats amb vitralls, que filtren i acoloreixen la

llum -símbol de la presència divina- que entra a l'interior del temple.

L’art gòtica. La pintura i l’escultura

La pintura gòtica

La pintura i l'escultura gòtiques es diferencien del romànic pel seu naturalisme: les
figures són més humanes i expressen sentiments i sensacions. S'amplia el ventall
de colors utilitzats i destaca la utilització del daurat, que simbolitza la llum divina.

La disminució del gruix dels murs i el gran interès pels vitralls van fer que la pintura
mural desaparegués gairebé del tot. En canvi, va tenir un gran desenvolupament la
pintura sobre taula. En els retaules es representava la vida de Crist, la Mare de Déu

L’escultura gòtica

Com va passar amb la pintura, l'escultura gòtica va mostrar un realisme més gran,
que es va fer evident en la humanització de les figures sagrades que representaven
Crist i la Mare de Déu, que es mostrava com una mare jove que somriu al seu fill petit.
A més, les escultures es van estilitzar i van anar adquirint volum i sensació de
moviment. També es van esculpir escultures de reis, nobles i membres del clergat.

L'escultura es realitzava, majoritàriament, amb pedra i marbre, i sovint era policromada.
Les imatges podien ser exemptes o ornamentar els timpans i les arquivoltes de les
portalades.

Sainte-Chapelle de París