Romànic.

El romànic: un estil religiós

Entre els segles XI i XII l'Occident europeu cristià va compartir un mateix estil
artístic: el romànic. Rep aquest nom per algunes de les seves característiques i
solucions arquitectòniques, que deriven de l'art romà, i perquè la seva cronologia
coincideix amb l'aparició de les llengües romàniques.

El pes de la religió durant aquesta època va ser decisiu per a aquest estil, ja que la
majoria de les obres eren encarregades per l'Església, que pretenia fomentar
l'apropament dels fidels a Déu i lloar la seva glòria.

Sant Climent de Taüll

L’arquitectura romànica

Els elements més importants de l'arquitectura romànica són:

• Les plantes tenen forma de creu llatina
• A la capçalera es troba l'absis
• L'interior del temple és normalment cobert amb volta de canó
• El mur massís reforçat amb contraforts
• Les esglésies tenen una torre campanar

Catedral de Santiago de Compostela

L’art romànic. La pintura i l’escultura

L’escultura i la pintura estaven a servei de l’arquitectura i també tenien un caràcter
religiós. La seva finalitat era en gran part didàctica: mitjançant l'escultura i la pintura
volia arribar al poble alfabet, el missatge del cristianisme. Representaven 3
personatges i fets relacionats amb la Bíblia. Els temes habituals eren representacions
del pantocràtor i de la Mare de Déu. L'artista no tenia  a l'hora d'imaginar què volia
representar, només seguia uns models dits per l'Església.

La pintura romànica

La pintura estava situada a les naus i els absis dels temples però també es feien
a les taules que cobrien els frontals dels altars. La pintura romànica es
caracteritza per: Manca de naturalitat. Pintor no empreava models ni volia
representar formes reals humanes plasmava arquetips.

• Hiratisme. Les figures tenien aspecte sever, sense mostrar emocions.
• Absència de fons i paisatges. La presència de Déu és atemporal, no es

situa en cap lloc ni moment concret.

• Ús de la perspectiva jeràrquica. La imatge de Crist o la Mare de Déu són més

grans que els altres.

• Absència de profunditat i volum. També hi havia absència d'il·luminació,

ja que Crist representava la llum.

• Ús de colors plans. Els colors no es barrejaven. Tonalitats predomintants:

blanc, negre, vermells, ocres, blaus, verds i grocs.

• Delimitació dels contorns. Els colors de les figures se separenen un traç

gruixut de color negre.

L’escultura romànica

L'escultura romànica comparteix gran part de les característiques de la pintura.
Es localitza a les portes d'entrada al temples i capitells de les columnes,
especialment als claustres. A les portalades, la representació més habitual és
la de Judici Final, on Crist apareix triomfat, majestàtic, rígid i amb aspecte sever,
envoltat pels símbols dels quatre evangelistes. A les
esglésies dedicades a la Mare de Déu, aquesta

ocupava la part central de la portada.

Monestir Santo Domingo de Silos

Al voltant d'aquestes imatges estaven representats els personatges de la Bíblia i de la vida

dels sants. També s'hi esculpien, però, motius florals, geomètrics i animals fantàstics,

sobretot els capitells.