Preromànic

Durant l'alta edat mitjana es van succeir dos estils artístics: el preromànic,
des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, segle V - X, i el romànic, segle
XI i XII.

El preromànic a la península Ibèrica

A la península Ibèrica es conserven un bon nombre de edificis

Les esglésies presenten unes característiques comunes:

• Esglésies de petites dimensions
• Finestres escasses i petites
• Pedres perfectament tallades i col·locades sense armagassa
• Temples coberts amb volta de canó.
• Arc de ferradura
• Ornamentació geomètrica i floral.

 

El preromànic a Europa

L'art preromànic també es va caracteritzar per les peculiaritats locals, que compartien
característiques comunes. L'estil més espectacular és el carolingi, perquè correspon a
una monarquia poderosa que se sentia hereva dels antics emperadors romans. Els
seus edificis eren de proporcions més grans i sovint van ser decorats amb mosaics.

Sant Miguel d'Escalada

Romànic.

El romànic: un estil religiós

Entre els segles XI i XII l'Occident europeu cristià va compartir un mateix estil
artístic: el romànic. Rep aquest nom per algunes de les seves característiques i
solucions arquitectòniques, que deriven de l'art romà, i perquè la seva cronologia
coincideix amb l'aparició de les llengües romàniques.

El pes de la religió durant aquesta època va ser decisiu per a aquest estil, ja que la
majoria de les obres eren encarregades per l'Església, que pretenia fomentar
l'apropament dels fidels a Déu i lloar la seva glòria.

Sant Climent de Taüll

L’arquitectura romànica

Els elements més importants de l'arquitectura romànica són:

• Les plantes tenen forma de creu llatina
• A la capçalera es troba l'absis
• L'interior del temple és normalment cobert amb volta de canó
• El mur massís reforçat amb contraforts
• Les esglésies tenen una torre campanar

Catedral de Santiago de Compostela

L’art romànic. La pintura i l’escultura

L’escultura i la pintura estaven a servei de l’arquitectura i també tenien un caràcter
religiós. La seva finalitat era en gran part didàctica: mitjançant l'escultura i la pintura
volia arribar al poble alfabet, el missatge del cristianisme. Representaven 3
personatges i fets relacionats amb la Bíblia. Els temes habituals eren representacions
del pantocràtor i de la Mare de Déu. L'artista no tenia  a l'hora d'imaginar què volia
representar, només seguia uns models dits per l'Església.

La pintura romànica

La pintura estava situada a les naus i els absis dels temples però també es feien
a les taules que cobrien els frontals dels altars. La pintura romànica es
caracteritza per: Manca de naturalitat. Pintor no empreava models ni volia
representar formes reals humanes plasmava arquetips.

• Hiratisme. Les figures tenien aspecte sever, sense mostrar emocions.
• Absència de fons i paisatges. La presència de Déu és atemporal, no es

situa en cap lloc ni moment concret.

• Ús de la perspectiva jeràrquica. La imatge de Crist o la Mare de Déu són més

grans que els altres.

• Absència de profunditat i volum. També hi havia absència d'il·luminació,

ja que Crist representava la llum.

• Ús de colors plans. Els colors no es barrejaven. Tonalitats predomintants:

blanc, negre, vermells, ocres, blaus, verds i grocs.

• Delimitació dels contorns. Els colors de les figures se separenen un traç

gruixut de color negre.

L’escultura romànica

L'escultura romànica comparteix gran part de les característiques de la pintura.
Es localitza a les portes d'entrada al temples i capitells de les columnes,
especialment als claustres. A les portalades, la representació més habitual és
la de Judici Final, on Crist apareix triomfat, majestàtic, rígid i amb aspecte sever,
envoltat pels símbols dels quatre evangelistes. A les
esglésies dedicades a la Mare de Déu, aquesta

ocupava la part central de la portada.

Monestir Santo Domingo de Silos

Al voltant d'aquestes imatges estaven representats els personatges de la Bíblia i de la vida

dels sants. També s'hi esculpien, però, motius florals, geomètrics i animals fantàstics,

sobretot els capitells.

Gòtic

El gòtic, un estil urbà

L'expansió del comerç i de la vida urbana a partir del segle XIII va provocar un
canvi important en la sensibilitat artística. El romànic, estil rural i al servei de la
religió, donava pas a un art nou, el gòtic. El nou estil era el reflex d'una societat
dinàmica i d'una nova classe social, la burgesia, que tenia una nova manera
d'entendre l'espiritualitat. L'art gòtic es va desenvolupar a tot l'Occident europeu
entre els segles XIII i XV i, en alguns llocs, fins i tot durant bona part del segle XVI.

Santa Maria de la Huerta

L’arquitectura gòtica

El pas de l'arquitectura romànica a l'arquitectura gòtica no es va produir de sobte.
Al llarg del segle XII un orde monàstic nou, el Cister, va impulsar la construcció de
nous monestirs arreu d’Europa que es caracteritzaven per l’ús de noves solucions
arquitectòniques com la volta apuntada o ogival, que van ser adoptades per l'art
gòtic. L'art del Cister és un estil de transició al gòtic.

Les catedrals gòtiques tenien els elements característics següents:

• Augment de l'altura dels edificis per mitjà de la volta ogival o de creueria i

dels arcs ogivals o apuntats, que transmetien el pes de la coberta als pilars

reforçats amb contraforts i als arcbotants exteriors.

• Abundància d'elements decoratius en forma de punxa, com els pinacles,

que donen una sensació d'elevació.

• Plantes de creu llatina de tres o cinc naus.
• Les naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori.
• Damunt el creuer sol haver-hi una torre coronada per una agulla de gran altura.
• Lluminositat, obtinguda gràcies a l'alliberament del pes en els murs. Això permet

obrir finestrals i rosasses decorats amb vitralls, que filtren i acoloreixen la

llum -símbol de la presència divina- que entra a l'interior del temple.

L’art gòtica. La pintura i l’escultura

La pintura gòtica

La pintura i l'escultura gòtiques es diferencien del romànic pel seu naturalisme: les
figures són més humanes i expressen sentiments i sensacions. S'amplia el ventall
de colors utilitzats i destaca la utilització del daurat, que simbolitza la llum divina.

La disminució del gruix dels murs i el gran interès pels vitralls van fer que la pintura
mural desaparegués gairebé del tot. En canvi, va tenir un gran desenvolupament la
pintura sobre taula. En els retaules es representava la vida de Crist, la Mare de Déu

L’escultura gòtica

Com va passar amb la pintura, l'escultura gòtica va mostrar un realisme més gran,
que es va fer evident en la humanització de les figures sagrades que representaven
Crist i la Mare de Déu, que es mostrava com una mare jove que somriu al seu fill petit.
A més, les escultures es van estilitzar i van anar adquirint volum i sensació de
moviment. També es van esculpir escultures de reis, nobles i membres del clergat.

L'escultura es realitzava, majoritàriament, amb pedra i marbre, i sovint era policromada.
Les imatges podien ser exemptes o ornamentar els timpans i les arquivoltes de les
portalades.

Sainte-Chapelle de París